Quan algú es burla del nostre cos, ens sentim malament. Pensem que no valem, que no estem bé sent com som. Aquesta sensació se'ns queda dins i és difícil d'ignorar.
Aixó por ser perquè en el nostre dia a dia ens envolten imatges de cossos que semblen ser els únics correctes. O perquè sentir que hi ha alguna cosa malament en el nostre cos ens porta a pensar que ningú ens estimarà, i això fa molta por. Aquest llibre és una invitació a canviar la forma en la qual ens mirem. Podem aprendre a fer-ho amb afecte. I mirar-se amb afecte és un superpoder.
Lucía Serrano va nèixer a Madrid l'any 1983. Des que era molt petita explicava a tothom que quan fos gran treballaria explicant contes. Quan va fer 10 anys va decidir que ningú, sota cap concepte, no li furtaria la imaginació. I es va prometre a ella mateixa defensar-la calgui el que calgui. Quan va acabar l'institut va estudiar Belles Arts, on va gaudir moltíssim. Més tard va agafar un tren cap a Barcelona perquè li van dir que allà es fan molts llibres. Es va enamorar del lloc i s'hi ha quedat, dibuixant, inventant contes, aprenent i gaudint.