Les paraules que fem servir per descriure els altres de vegades són tan grans que els converteixen en una cosa que no són. Compte! Estem posant etiquetes! I quan fem això, estem encasellant una persona. Això no s'ha de fer. Cadascú és com és, i som de moltes maneres!
En aquest nou llibre, Lucía Serrano ens convida a reflexionar sobre les etiquetes amb què assenyalem altres persones, sobre el pes que porten amb si i sobre les conseqüències que té fer-les servir. Un nou llibre fet per pensar sobre un tema fonamental.
Lucía Serrano va nèixer a Madrid l'any 1983. Des que era molt petita explicava a tothom que quan fos gran treballaria explicant contes. Quan va fer 10 anys va decidir que ningú, sota cap concepte, no li furtaria la imaginació. I es va prometre a ella mateixa defensar-la calgui el que calgui. Quan va acabar l'institut va estudiar Belles Arts, on va gaudir moltíssim. Més tard va agafar un tren cap a Barcelona perquè li van dir que allà es fan molts llibres. Es va enamorar del lloc i s'hi ha quedat, dibuixant, inventant contes, aprenent i gaudint.