Una de les manifestacions d'aquesta confusió és l'oblit de la dimensió política i republicana de l'escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del "jo" dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l'espontaneïtat (suposadament) innocent que l'emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l'escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si d'una societat que vol entendre's a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat.