Històries del bon Déu

Rainer Maria Rilke va néixer, amb el nom de René Karl Wilhelm Johann Maria Rilke, a Praga el 1875 i va morir de leucèmia a Valmont el 1926. Un cop iniciada la carrera militar —una de les moltes imposicions paternes que va haver de patir durant la infantesa i l'adolescència— i abandonada per ineptitud física, va iniciar estudis de literatura, història de l'art i filosofia. També va adquirir coneixements sobre la psicoanàlisi de Sigmund Freud a través de la seva amiga i amant Lou Andreas-Salomé, amb qui mantindria una llarga correspondència.

Va exercir, sobretot, de periodista, i va analitzar l'obra d'Auguste Rodin en un volum que ha esdevingut de referència. Va abandonar la família, les propietats i el país per dedicar-se, amb un fanatisme obsessiu, a l'escriptura de poesia tot seguint els preceptes d'un dels seus mestres espirituals: Friedrich Hölderlin. Així, ha passat a la història com el major poeta en llengua alemanya amb llibres emblemàtics com les "Elegies de Duino", els "Sonets a Orfeu" o la "Cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke". Tanmateix, la seva obra en prosa és també importantantíssima, com bé ho demostren les "Cartes a un poeta jove", "Els quaderns de Malte Laurids Brigge" o aquestes "Històries del bon Déu" que ara presentem a la col·lecció "Artificium" de Lleonard Muntaner, Editor.