A Les partícules elementals, Michel Houellebecq duu fins a l’extrem la seva frase «Cada societat té els seus punts dèbils, les seves ferides. Poseu el dit a la nafra i pitgeu ben fort». La novel·la, un atac frontal contra els protagonistes del Maig del 68, narra la història del Michel i el Bruno, dos germanastres de tarannàs inconciliables: el Michel és un biòleg prestigiós, una mena de monjo científic que als quaranta anys ha renunciat al sexe i només surt per anar al supermercat; el Bruno, també de quaranta anys, és professor de literatura, un misogin racista, un virtuós del ressentiment, obsessionat per la pornografia; una encarnació consumada, en definitiva, d’una societat en què la velocitat del plaer ofega el naixement del desig. Tots dos germans han estat abandonats per una mare hippy.
L’humor de Houellebecq queda més a prop del riure desesperat que de l’alegria fugacíssima de l’acudit. La novel·la es desenvolupa com si les paràboles més angunioses de Kafka s’haguessin fet realitat, sense que ningú n’hagi estat conscient.
Michel Houellebecq (1958) es poeta, ensayista y novelista, «la primera star literaria desde Sartre», según se escribió en Le Nouvel Observateur. Su primera novela, Ampliación del campo de batalla (1994), ganó el Premio Flore y fue muy bien recibida por la crítica española. En mayo de 1998 recibió el Premio Nacional de las Letras, otorgado por el Ministerio de Cultura francés. Su segunda novela, Las partículas elementales (Premio Novembre, Premio de los lectores de Les Inrockuptibles y mejor libro del año según la revista Lire), fue muy celebrada y polémica, igual que Plataforma. Houellebecq obtuvo el Premio Goncourt con El mapa y el territorio, que se tradujo en treinta y seis países, abordó el espinoso tema de la islamización de la sociedad europea en Sumisión y volvió a levantar ampollas con Serotonina. Su octava novela, Aniquilación, es un libro total, una narración existencial sobre el dolor y el amor. Todas ellas han sido publicadas por Anagrama, al igual que H. P. Lovecraft, Lanzarote, El mundo como supermercado, Enemigos públicos, Intervenciones, En presencia de Schopenhauer, Más intervenciones, Unos meses de mi vida y los libros de poemas Sobrevivir, El sentido de la lucha, La búsqueda de la felicidad, Renacimiento (reunidos en el tomo Poesía) y Configuración de la última orilla. Houellebecq ha sido galardonado también con el prestigioso Premio IMPAC (2002), el Schopenhauer (2004) y, en España, el Leteo (2005).