Seiler és la rosa en el femer: un dels poetes que més bellament ha cantat l'Atlàntida en què s'ha convertit bona part d'Europa per als seus habitants, submergits pel pes del temps. La infantesa que fa ressorgir del passat viu a l'ombra de les explotacions d'urani, entre torterols de fum que són l'equivalent industrial de la magdalena de Proust —i el viatge pels miratges de la memòria és esplèndid i sorprenent com una nova Recerca.
Lutz Seiler és un dels poetes contemporanis més estimats d'Alemanya. Va néixer a Turíngia, a l'Alemanya de l'Est, va treballar com a obrer de la construcció i va començar a escriure poesia durant el servei militar. L'estiu de 1989 el passà a l'illa de Hiddensee i l'any següent es va llicenciar en Filologia alemanya. El 1995 va publicar el primer de sis poemaris ( Berührt – geführt, "Tocat – guiat") i el 2009 el primer de dos reculls de contes ( Zeitwaage, "La balança del temps").
Actualment viu entre Estocolm i Wilhelmshorst, prop de Berlín, on dirigeix el Museu Peter Huchel. Ha rebut els premis de poesia més prestigiosos d'Alemanya: l'Ingeborg-Bachman, el Bremen de literatura i el Fontane. Kruso, la seva primera novel·la, publicada el 2014, li ha obert les portes del gran públic i s'ha traduït fins ara a vint-i-dues llengües.