La polĂtica estĂ patint una apropiaciĂł indeguda, des del moment en què una sèrie de persones s’han atorgat el dret de parlar, gairebĂ© de manera exclusiva, en el seu nom. Però la cosa pĂşblica no comença ni acaba en els professionals, sinĂł en les persones polĂtiques que som cadascĂş de nosaltres. L’acciĂł polĂtica tĂ© lloc en cada decisiĂł, en cada moviment i en cada acte que exercim en la nostra vida.
De la mĂ , entre d’altres, de Simone Weil i Joseph Beuys, LluĂs Calvo defensa que, sense ser la panacea, la democrĂ cia directa i l’organitzaciĂł ciutadana ens poden permetre de redimensionar conceptes com la implicaciĂł i la mateixa nociĂł del que Ă©s i no Ă©s la democrĂ cia.
LluĂs Calvo (Saragossa, 1963) Ă©s poeta, narrador, crĂtic literari i assagista, Ă mbit en què ha publicat Les interpretacions, Baules i llenguatges, El meridiĂ de ParĂs, L’infiltrat, Els llegats, Transfiguracions i El dilema de l’amor. En Anagrama ha publicat El segrest de la polĂtica.FotografĂa © Gemma Miralda