Els gossos i els llops
Acerca de este libro electrónico
«Entre els jueus, tot anava a batzegades. Sort i desgràcia, prosperitat i misèria els queien a sobre com el llamp del cel sobre les bèsties. Això era el que els provocava una inquietud perpètua i alhora una esperança indestructible».
A la ciutat ucraïnesa bressol de la família Sinner, els jueus, perseguits i menystinguts, malden per ascendir en la societat fins que el poder i els diners els situïn a l'abric de l'odi. L'Ada i en Harry, cosins tan allunyats en les branques familiars com en l'estatus social, es coneixen fortuïtament de petits durant l'agitació d'un pogrom. Ell és fill de banquers. Ella viu a la ciutat baixa. Ja no oblidaran mai més aquesta trobada. Com els gossos i els llops, l'Ada i en Harry representen dues cares de la mateixa moneda. És una natura de llop la que empeny els jueus pobres en aquest ascens. Una implacable ambició de supervivència. Quan ho aconsegueixen, però, en la riquesa abundant, els instints s'acomoden, s'esmorteeix el deler i són com gossos, més aviat, domesticats respecte dels seus ancestres salvatges.
Descubrir más
Acerca del autor
Irène Némirovsky va néixer a Kíev l'any 1903 al si d'una família acabalada que va fugir de la revolució bolxevic i es va establir a París l'any 1919. Filla única, la Irene va rebre una educació exquisida, tot i que va tenir una infantesa infeliç i solitària. Anys abans d'obtenir la llicenciatura en Lletres a la Sorbona, java iniciar la carrera literària amb la publicació l'any 1921 de Nonoche chez l'extralucide a la revista bimensual Fantasio. Però l'any 1929 assolí la fama amb la segona novel·la, David Golder. Va ser el començament d'una trajectòria billant que va consagrar Némirovsky i la va fer destacar com una de les escriptores més prestigioses de França, elogiada per personatges tan rellevants com Jean Cocteau, Paul Morand, Robert Brasillach i Joseph Kessel.
Dissortadament, la Segona Guerra Mundial li va estroncar tràgicament un destí de glòria. El règim de Vichy li va denegar diverses vegades la nacionalitat francesa i va ser deportada a Auschwitz, on va morir l'any 1942, com el seu marit, Michel Epstein.
Seixanta anys més tard, el 2004, Némirovsky va recuperar el primer pla de l'actualitat literària amb Suite francesa, l'obra que la va impulsar fins al cim i per la qual va rebre el premi Renaudot, entre moltes altres distincions, i la que la va fer figurar entre els grans escriptors del segle XX.
