Canteu, esperits, canteu
Giới thiệu về sách điện tử này
«Una de les veus més poètiques i potents del país.» The Washington Post
En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s'assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l'esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.
Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. Canteu, esperits, canteu és l'últim text de l'única autora premiada dues vegades amb el National Book Award.
Pere Antoni Pons, El Temps — «En ocasions àrida i tenebrosa, en ocasions fluvial i assolellada, sovint espurnejada per un lirisme franc i primitiu, Canteu, esperits, canteu és una novel·la que mereix ocupar un lloc destacat dins la rica tradició literària afroamericana.»
Pamela Miler, The Star Tribune — «Els Estats Units no perdran la seva ànima mentre tingui novel·listes com Jesmyn Ward.»
Betsy Burton, American Booksellers Association — «La nova Toni Morrison.»
Khám phá thêm
Giới thiệu tác giả
Jesmyn Ward (1977, DeLisle, Mississipí) és una de les veus de la literatura nord-americana i afroamericana amb més projecció dels últims anys. Amb la seva última novel·la, Canteu, esperits, canteu, la primera traduïda al català, ha guanyat el National Book Award de ficció 2017, premi que ja va obtenir amb Salvage the Bones (2011), cosa que l'ha convertit en la primera dona —i fins al moment, l'única— que rep el guardó en dues ocasions. L'autora es va llicenciar en llengua anglesa i va decidir dedicar-se a l'escriptura després de la mort del seu germà, una experiència que relata al llibre Men we Reaped (2013), finalista del premi National Book Critics Circle d'autobiografia. La seva prosa retrata la difícil realitat de la comunitat negra i empobrida de Mississipí i ha estat comparada amb la d'autors com William Faulkner i Toni Morrison.
