About this ebook
Els psicopomps són figures mitològiques encarregades de guiar les ànimes en el trànsit cap a l’altre món. Tot i que Orfeu no ho sigui en sentit estricte, descendeix a l’Hades amb l’esperança de rescatar la seva estimada Eurídice. Aquest gest desesperat el converteix en un dels pocs mortals capaços de traspassar el llindar que separa la vida de la mort i de caminar, per un instant, entre els dos mons.
Amélie Nothomb fa una cosa semblant amb cada llibre que escriu: de quatre a vuit de la matinada, cada dia sense excepció, es lliura a la pàgina en blanc amb l’esperança de no haver oblidat com s’escriu. Com els ocells, cada matí s’enlaira cap al cel, es regala el plaer de l’aire i aconsegueix aterrar en un sòl que no cedeix.
Precisament d’això tracta Psicopomp, de volar. El seu amor pels ocells desemboca en una mena de mimesi forçada: als dotze anys, l’autora va viure l’episodi més dolorós de la seva vida. Va passar a la platja de Cox’s Bazar, a Bangladesh, quan un grup de quatre homes va abusar d’ella; un fet que ja havia narrat a Biografia de la fam i que aquí torna a ocupar el centre del relat.
Amb Psicopomp, probablement el seu text més personal i arriscat fins ara, Nothomb ofereix una reveladora visió de conjunt de la seva obra i afegeix un nou capítol a la seva llegenda, que la consagra, un cop més, com una de les autores més singulars i imprescindibles de la postmodernitat francòfona.
Discover more
About the author
Amélie Nothomb nació en Kobe (Japón) en 1967. Desde su primera novela, Higiene del asesino (premios René-Fallet y Alain-Fournier), se ha convertido en una de las autoras en lengua francesa más populares y con mayor proyección internacional. Anagrama ha publicado El sabotaje amoroso (premios de la Vocation y Chardonne), Estupor y temblores (Gran Premio de la Academia Francesa y Premio Internet, otorgado por los lectores internautas), Metafísica de los tubos (Premio Arcebispo Juan de San Clemente), Cosmética del enemigo, Diccionario de nombres propios, Antichrista, Biografía del hambre, Ácido sulfúrico, Diario de Golondrina, Ni de Eva ni de Adán (Premio de Flore), Ordeno y mando, Viaje de invierno, Una forma de vida, Matar al padre, Barba Azul, La nostalgia feliz, Pétronille, El crimen del conde Neville, Riquete el del Copete, Golpéate el corazón, Los nombres epicenos, Sed, Los aerostatos, Primera sangre (premios Renaudot y Strega Europeo), El libro de las hermanas, Psicopompo y su personalísima guía de la cultura nipona Japón eterno, hitos de «una frenética trayectoria prolífera de historias marcadas por la excentricidad, los sagaces y brillantes diálogos de guionista del Hollywood de los cuarenta y cincuenta, y un exquisito combinado de misterio, fantasía y absurdo siempre con una guinda de talento en su interior» (Javier Aparicio Maydeu, El País). En 2006 se le otorgó el Premio Cultural Leteo por el conjunto de su obra, y en 2008 el Gran Premio Jean Giono, asimismo por el conjunto de su obra.
